|
Ahir al vespre la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc va tornar a vibrar com només ho fa en les grans ocasions. S'hi estrenava L'ànec salvatge, un text de Henrik Ibsen escrit el 1884. Adaptat per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique i dirigit per Manrique mateix, es tracta d'una peça de pes, poc representada en aquest país, ben travada i amb uns personatges complets (del primer a l'últim).
La companyia, formada al repartiment per Andreu Benito, Ivan Benet, Jordi Bosch, Laura Conejero, Pablo Derqui, Miranda Gas, Jordi Llovet, Lluís Marco i Elena Tarrats, la presenta amb el plaer enorme de fer-ho com si es tractés d'un text contemporani (que no sabem què hi passa ni com s'acaba), en una posada en escena atemporal i amb la música en directe de Carles Pedragosa.
Un espectacle d'una profunda humanitat sobre l'idealisme que posa el valor de la veritat per damunt de tot i el realisme que defensa la mentida útil. Un dilema que només podreu resoldre (potser) venint a Montjuïc!
funcions fins al 9/04 / col·loqui 12/03 / funció accessible 17/03.
|